Sols un instant

Aixó es una obra de teatre que vaig escriure ja fa temps. Aniré pujant-la cada dia.

Sols un instant

****I escena. La disputa

[[Es veu una gran sala amb una llar de foc i una tauleta amb tasses de te]]

Rosalia: Eugenia em pots passar les pastes?

Eugenia: O hi tant.

Carme: Per cert us heu fixat amb aquell noi nou?

Eugenia: El Jordà? Si es molt guapo.

Rosalia: Doncs jo prefereixo al Pere.

[[Entra l’Estefania, la criada, amb el Jordà. La Carme es posa roja i molt nerviosa.]]

Estefania: Ho sento senyora Bosquets, però ha insistit en que la volia veure per dir-li una cosa molt important i no l’he pogut retenir.

Rosalia: No, no passa res Estefania. Tu fes, fes.

Jordà: Ho sento molt però es urgent...

Eugenia: Per cert Estefania vull una miqueta de mel.

Estefania: Si senyora Caralso.

Carme: I, ... i ..., UNAMIQUETADEFORMATGE!

Estefania: Si senyora Roure.

[[L’Estefania se’n va]]

Jordà: Bé, com li anava dient, abans de que em tallessin, em rebut un telegrama molt urgent.

Rosalia: Un telegrama ?!

Jordà: Si del senyor Nestor.

Eugenia: El senyor Nestor?

Rosalia: Si. Es el encarregat dels trens de Ferrocarrils Catalans.

Jordà: Així és. I ve a examinar aquest poble per que hi passi el Ferrocarril. També demana que hi sigueu vostès, les tres dones més importants i maques del poble.

[[Entra l’Estefania amb la mel i el formatge.]]

Estefania: Voldran res més senyores?

Rosalia: No, no. Gracies .

Estefania: Amb el vostre permís hem retiro.

Rosalia: Si fes, fes.

Jordà: El senyor Nestor arriba divendres vinent.

[[ L’Estefania condueix al Jordà a la porta.]]

Eugenia: Carme, dona, que talladeta, he. Com t’ho tenies de callat.

Carme: I lo teu amb el Jaume?

Eugenia: Calla!

Rosalia: No si ja es veia alguna cosa rara entre vosaltres.

Eugenia: Prou! És... que... tenia un refredat!

Carme: Te la saps molt llarga.

Rosalia: Li demanaré al Pere que m’acompanyi.

Eugenia: Jo al Jaume.

Carme: Ah! Així admets que t’agrada.

Eugenia: Calla! Es per si m’agafa alguna cosa al veure i conèixer algú tant important, com que es metge...

Rosalia: I vinga amb la historieta del metge i les malalties.

Eugenia: Per cert Carme tu li hauràs de demanar al Jordà.

Carme: Aih! Mare meva. No puc anar sola?

Eugenia: No, no.

Rosalia: Tu mateixa, però quedaràs molt malament.

Carme: No! I no li puc demanar a un altre.

Eugenia: No, no. O amb ell o no vens.

Carme: D’acord, si no hi ha més remei.