[[Han passat 3 anys. Es veu la Carme amb una nena
d’uns 3 anyets que esta corrents pel camp, un nen d’1 any als braços i amb 2
més de camí. En Jordà està al seu costat contemplant la seva preciosa filla
Helena.]]
Helena: Mira papa, mama una papallona.
Carme: Si, una papallona molt maca.
Jordà: Helena crida a la Naila que les senyores
Bosquets i Caralso ja han arribat.
Hel·lena: Naila!!!
Carme: Quin potencial de veu que tens. Ben fet
filla.
Helena: Gracies mama.
Sara (Filla de la senyora Bosquets): Helena.
Helena: Hola Sara. Anem a jugar amb la meva nina
de drap.
Sara: A mi també m’han fet una. Mira. Anem.
Rosalia, Eugenia: Hola.
Carme: Com va tot? Eugenia! Si fas panxa!
Enhorabona.
Eugenia: I tu que, nena, no pares, he.
Carme: Jo, anar fent.
Eugenia: Després d’aquests hauràs de fer un
descanset.
Rosalia: Com passa el temps. El ferrocarril, les
amistats...els fills....
Carme: Com són les coses. En un sol instant ens han
canviat les vides completament.
Fi
Bé ja s'ha acabat. Ara si voleu podeu deixar els comentaris i dir que us ha semblat. Ja se que el final es massa radical i rapid, però la història era un regal que volia fer per la meua mare per el seu sant i la vaig acavar just el dia que tenia de entregar-li.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada