Sols un instant 5

****V escena. La preparació de la boda.

[[Es veu una gran sala decorada amb tons verdosos i blavosos. Hi ha l’Eugenia, la Rosalia i la Míriam, la criada.]]

Eugenia: No si ja es veia alguna cosa estranya.

Rosalia: Quina cosa. Es impossible que li hagi demanat. No te vergonya.

Míriam: De que parlen?

Eugenia: No us heu entara’t?! Les criades mai no estan al dia.

Rosalia: La poca vergonya de la Carme i el poca vergonya del Jordà es casen.

[[Mentrestant al teatre estan el Jordà, el senyo Nestor i la Carme.]]

Francesc Nestor: I com es diu aquesta obra?

Jordà: El Mago de Oz.

Carme: Es molt maca aquesta obra.

Francesc Nestor: Però no hi ha res ni ningú que li superi a vostè en bellesa senyora.

Carme: Moltes gracies.

Jordà: Senyor Nestor voldrà quedar-se a dinar a casa nostre.

Francesc Nestor: Amb molt de gust.

[[Es veu Ca de Molines]]

Jordà: Be doncs aquí està la casa de la senyora Roure.

Francesc Nestor: Quina casa més acollidora que té.

Carme: Esperi que crido a la criada. Filo. Vine que tenim un convidat i molt important.

Filomena: Si senyora.

Carme: Aquest es el senyor Nestor.

Filomena: Encantada. He sentit a parlar molt de vos.

Francesc Nestor: Encantat jo també. Com es diu vostè?

Filomena: Filomena, però tothom hem diu Filo.

Carme: Ves preparant el dinar si us plau.

Filomena: Si senyora.

[[Han acaba’t de dinar.]]

Francesc Nestor: Senyor Jordà té molta sort de tenir una promesa tant maca i generosa.

Jordà: La veritat es que la he estimat sempre des del dia que la vaig veure per primer cop.

Filomena: Que maco. Amor a primera vista. Com li va passar a la meva senyora.

Jordà: Així jo també li agradava?!

Francesc Nestor: Això vol dir que esteu fets l’un per l’altre. La vostre boda serà perfecta.

Jordà: Espero que així sigui.

[[Es veu Ca de Sarila. Estan encarregant el vestit de núvia. ]]

Amadeus: Bones Carme.

Carme: Bones.

Amadeus: Aquesta es la meva neboda la Maria. Vol ser modista.

Carme: Encantada.

Maria: Un plaer.

Amadeus: Suposo que vindrà per el vestit de núvia.

Carme: Si, ja tenim data per la boda serà el 17 de Maig.

Amadeus: D’acord doncs li farem un vestit ven maco. Maria pren-li les mides del vestit.

Maria: Jo?

Amadeus: Si.

Maria: Bé... doncs... deixi’m la cintura, els braços, els avantbraços, el tors, etc...

Amadeus: Be doncs el vestit el tindrà dintre d’un mes.

Carme: Gracies.

Amadeus: I el Jordà? No bé?

Carme: Farà servir el tratge de quant va venir el senyor Nestor.

Amadeus: A bé, bé. A deu.

Carme: A deu.

[[Es veu can Nafre, la impremta.]]

Jordà: Això es, vull que faci 50 invitacions i 2 cartells per a convidar la gent.

Saure: D’acord. Valdrà 4.150 pessetes.

Jordà: Si que és car.

Saure: Si vols em pots donar la paga i senyal ara i després la resta.

Jordà. D’acord. Quant serà?

Saure: 2.158 pessetes.

Jordà: Això es més raonable. Tingui. A deu.

Saure: Quant ho tingui ja li avisaré. A deu.

[[Surt a la plaça on hi ha la Carme amb la Estefania que s’han trobat i han començat a parlar.]]

Estefania: Doncs si aniran al convit però estan molt enfadades amb vos.

Carme: moltes gracies Estefania. Mira ja es aquí en Jordà.

Jordà: Bones.

Estefania: Bé doncs jo ja me’n anava. A deu.

Carme: Amb deu.

Jordà: Vine t’haig de ensenyar una cosa.

Carme: El que?

Jordà: Ja ho veuràs, és una sorpresa.

[[El Jordà agafa la Carme pel canell i comença a caminar ràpid. Es para al davant de una tenda feta amb roba on hi ha un home gran amb dos nens petits i un home adult al davant.]]

Jordà: Hola cosí.

Jeremies: Déu vos guard Jordà. Aquesta deu ser la encantadora Carme de la que m’has parlat tant.

[[En Jeremies s’agenolla al davant seu i li dona un petó a la mà.]]

Carme: Cosí?

Jordà: Si, es el meu cosí Jeremies. Li agrada molt anar de poble en poble i es va fer venedor. Li vaig parlar de tu i ha decidit passar-se pel poble. Ell es l’acompanyant del meu cosí, l’Andreu, i ells són els seus fills la Ana Maria i el Josep. La seva mare i la dona del meu cosí va morir per culpa de la grip, és deia Berta.

Carme: Encantada.

Jeremies: Però no us quedeu a fora passeu, passeu.

Jordà: Tu primera.

[[A dins estava molt fosc i ple de gossos.]]

Jordà: Tria’n algun. Te’l regalo.

Carme: De debò?

Jeremies: Tranquil·la me’l paga ell.

Carme: Aquet es molt maco. Me’l quedo. No! Espera. Aquella es molt més bella  i esta molt sola necessita companyia. Me la quedo.

Jeremies: 500 peles.

Jordà: Té.

Carme: Li posaré Naila.