Bella flor,
rosa de porcellana.
Has fet del meu
cor,
la seva enamorada.
Quan tothom et
segueix,
crida el teu nom;
És quan es pateix,
quan es divideix
el món.
Quatre barres
vermelles
sobre un fons
groc.
Sang per les
venes
la pell de foc.
Brandaré llança,
espasa si cal;
Lluita que no es
cansa,
Aguantaré fins al
final
Aquests paratges
bells
prompte hauran
canviat.
Tot tacat de
vermell,
els hi direm fins
aviat!
Si del cor el
dolor no s’allunya
lluitaré amb emoció
Visca Catalunya!
Visca la
Revolució!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada