Sols un instant 6

****V escena. La boda.

[[Ja ha arribat la primavera a Atasó, tot es ple de flors i falten pocs dies per la boda.]]

Carme: Jordà...

Jordà: Carme... Hi ha coses sobre mi que no t’he dit.

Carme: Tranquil hi ha temps.

Jordà: Me’n alegro.

Carme: Bé doncs vaig a buscar el vestit.

Jordà: Jo t’acompanyo.

Carme: No! Vull que sigui una sorpresa.

Jordà: Respecto les teves preferències.

Carme: De cor. Me’n vaig. A deu.

[[Es el matí de la boda. El germà i el pare de la Carme esperen al saló mentre la mare li ajuda amb els últims retocs del tocat i la vestimenta. El vestit no es molt recarregat però tampoc no es sencill. Duu espigues de blat que representa el seu naixement, petits poltres que representen el creixement i unes flors que representa la pubertat i la seva edat actual. Al tocat porta un semi recollit enganxat amb un passador i unes flors blanques.]]

Carme: Mare, no m’hi sento preparada.

Mare: No diguis tonteries. Tu vas néixer preparada.

Carme: Però...

Mare: Tranquil·la, filla. Ja veuràs com tot sortirà bé.

Carme: D’acord. Confio amb tu.

Mare: Corre, ara baixa cap al saló per que ton pare i ton germà et vegin tant maca.

Carme: Si.

Pare: Carme, sembles una reina.

Germà: Així que aquella mocosa que fa uns anys es paseixava per casa a quatre grapes ara es casarà.

Carme: Escolta que ja tinc més de 20 anys.

Pare: No li faixis cas. Sembles la Venus de Milo. Enhorabona.

[[La església es veu tota guarnida i amb molts convidats, entre ells hi ha gent de la reialesa, i també tot i que sembla impossible hi ha la Rosalia i la Eugenia amb les seves respectives criades, també hi ha la Filomena. Tothom està molt content i fins i tot hi ha dones que ploren.]]

Carme: Mare, cada segon que passa sento com ens anem separant cada cop més i més.

Mare: Tranquil·la filla sempre estaré a prop teu.

Pare: Filla vine, agafat del meu braç et portaré a l’altar. Deixo a la meva filla en les teves mans. Cuida-la bé.

Jordà: No pateixi. Així ho faré, senyor.

Mossèn: Bé avui ens em reunit aquí per ajuntar en matrimoni la anima del fill de Déu Jordà Balaer amb la filla de Déu Carme Roure en cristiana comunió. Etc... Jordà Balaer acceptes a Carme Roure com a legitima esposa en lo bo i lo dolent, li tindràs fidelitat i la cuidaràs fins que la mort us separi.

Jordà: Si. Accepto.

Mossèn: Carme Roure acceptes a Jordà Balaer com a legítim espòs en lo bo i lo dolent, li tindràs fidelitat i el cuidaràs fins que la mort us separi.

Carme: Si. Accepto.

Mossèn: Porteu les aliances. Ja hos podeu donar un petó.

[[Després d’haver-se intercanviat aliances es donen un peto llarg i profund a la boca. Les campanes comencen a repica i al sortir de l’església ja com a marit i muller surten volant uns coloms blancs i tiren arròs entorn del matrimoni.]]

Gent del poble: Visca els nuvis. Visca.

Jordà: Bé doncs. El que no t’havia comentat es que jo soc el fill del vescomte d’Urgell i per tant tu ets la futura vescomtessa.

Carme: Accepto fer-me càrrec de aquesta valuosíssima posició social i aportar hereus a la corona.

Jordà: Has de saber que jo no t’obligaré a fer res que no vulguis.

Carme: Ho tindre en comte a la nostre Lluna de Mel.

[[Ja han tornat de la Lluna de Mel i estan al palau instal·lant-se per passar les seves vides.]]

Jordà: Tinc tantes ganes de que tinguis el primer sopar amb la meva família.

Carme: Si...

Jordà: Espero que t’hi sentis a gust amb la vida a palau amb festes i tot.

Carme: Estarà bé...

Jordà: Que et passa alguna cosa? Et trobes bé?

Carme: No, si. Estic una mica marejada amb nàusees. Això es tot. No em passa res.

Jordà: Això podria ser greu. Avisaré al metge per que et doni un cop d’ull.

Carme: D’acord.

[[Després d’unes quantes hores surt de l’estança i es dirigeix amb cara seria però feliç cap el Jordà.]]

Jordà: Carme, com estàs?

 Carme: Estic embarasada.3 mesos.

Jordà: Això es magnífic. Anem al menjador a donar-los la bona nova a tots.

Vescomte: Encantat de conèixer-la.

Vescomtessa: Es un honor tenir una altre dama a la família.

Carme: L’honor es meu.

Jordà: Els meus germans Andreu, Ramon, Carles, Eric i Lluís.

Germans: Sou la dona més bella que ha trepitjat aquesta casa en generacions sense comptar la nostre mare.

Carme: Gracies, això m’afalaga.

Vescomte: Bé i parlem d’hereus.

Jordà: Pare, justament d’això volia parlar-vos. La Carme està enbarasada.

Vescomtessa: Enbarasada?

Carme: Si.

Vescomtessa: De quant.

Carme: 3 mesos.